JESÚS DE NATZARET I EL MISSATGE DEL REGNE

Jesús va néixer fa uns 2000 anys. És un referent a nivell del cristiaisme i és considerat el “fill de Déu”. Va fer una sèrie d’accions per ajudar a la gent pobra de l’època. Va trencar amb els esquemes que estaven establerts.

Els 4 evangelis que expliquen la vida de Jesús tenen com a objectiu que el lector comprengui el sentit del missatge de Jesús. Són relats sobre la vida de Jesús amb intenció pedagògica. Cada un d’ells s’ha escrit en una situació diferent, en un estil diferent. Narren els mateixos fets de forma diferent. A més, la paraula Evangeli vol dir bona notícia en grec.

Els evangelis de Joan van ser escrits al 100 dC i eren per a la comunitat d’Efes i l’Asia menor. Els de Mateu es van escriure entre el 65 i el 75 dC, i anaven dirigits per a cristians que s’havien converttit des del judeisme. Pel que fa als de Lluc van ser escrits del 67 al 75 dC per a cristians que no havien estat jueus. I per últim les de Marc eren dirigits per a cristians de Roma.

Cal afegir que els de Marc, Lluc i Mateu són sinòptics, és a dir, tenen una perspectiva comuna. Els relats Q “Quelle” són fonts primeres de les quals veuen les altres fonts. Textos a partir dels quals es van escriure.

ELS/LES JOVES CERQUEN SENTIT

Els textos de Javier Elzo tracten sobre els adolescents. Actituds o raccions característiques d’aquest col·lectiu de joves.

Personalment crec que són generalitzacions molt grans, i que coincideixen amb altres actituds de la societat en general. Molts cops no només els adolescents actuen de la forma que en Javier exposa en els seus textos, també gent adulta es troba en aquestes situacions.

És molt difícil generalitzar actituds de la societat i més d’algun grup concret, per aquest motiu aquests textos no em semblen gaire correctes. Tot i que també ajuden a reflexionar sobre el què està bé i no, i veure que hi ha actituds que no ens ajuden de cap manera a créixer. 

UN MÓN ENVEJÓS I BENVOLENT

L’enveja és desig, inconsciència. Hem de viure la nostra pròpia vida i deixar de mirar pels altres, tenir enveja dels altres, voler el que ells tenen. Cadascú és diferent i ser diferents és el que realment ens fa especials. Tothom té dins seu una part bona, només val treure-la a la llum i ens ajudarà a avançar.

Quan una persona brilla, destaca per alguna cosa en algun moment concret, no he de voler jo el mateix. Simplement he de seguir fent la meva feina per a poder brillar també algun dia. S’ha d’admirar quan una persona brilla quan s’ho mereix.

La comparació no ens porta enlloc.

Cal afegir, que l'enveja està molt present en la nostra societat. La societat actual és molt consumista i materialista, i això porta molts cops també a que neixi l'enveja de voler tenir alguna cosa material que té una altra persona.

En conclusió, l’enveja no és gens bona pel nostre creixement ni pels del nostre voltant. Si vull tenir el que té una altra persona, no seré més que una còpia seva. Hem de ser diferents i especials, i aconseguir els nostres objectius sense que aquests siguin ser com una altra persona i tenir tot el que té. La societat consumista i materialista no ens ajuda, però hem d'intentar evitar-ho.

UN MÓN MANDRÓS I COMPROMÈS

En el món, està ple de persones mandroses. I molts cops, aquesta mandra ens fa deixar de fer coses bones per a nosaltres, o evita que triomfem.

És el cas d’en El Seed. Un noi que es dedica a fer art, el seu propi art. És un hobbie en el qual es sent lliure i té un objectiu molt clar: transmetre el seus missatges arreu del món. 

La mandra no ha de fer que els nostres somnis no es compleixin, no pot fer que no tinguem motivacions. 

Molts cops la mandra ens evita que creixem com a persones. Un petit esforç ens farà ser millors persones i ajudar al món a ser millor, ni que sigui amb el nostre gra de sorra. Tot i això, és millor ser mandrós si pel contrari, les activitats que fem, és per a perjudicar als altres. Per aquest motiu la mandra ajudaria a no fer mal.

En conclusió, ens hem de treure la mandra de sobre per a posar-nos i aconseguir els nostres objectius. Si ens la treiem ens ajudarà a créixer com a persones. Tot i que els nostres objectius han de ser per ajudar-nos a nosaltres mateixos i a la societat en general.

UN MÓN LUXURIÓS I HONEST

La instrumentalització del sexe pot fer mal a les persones quan es tracta de prostitució obligada, la violació o la pornografia infantil entre d’altres exemples.

Pel que fa a la prostitució, es pot considerar pecat però a la vegada no dins la nostra societat. En la majoria de casos les persones estan obligades a fer-ho ja sigui per un grup de gent o per discriminació a l’hora de treballar i que només es puguin guanyar així la vida. La majoria de cops estan “obligades” a fer-ho. Tot i així, hi ha persones que si que els hi agrada prostituir-se. Per tant, depén molt de la situació.

Hi ha gent que prefereix el plaer “d’un sol ús” amb altres persones en lloc de cercar un sentit més autentic de la sexualitat. Aquest tipus de plaer li troben una cosa a favor i és que no s’ha “d’aguantar el pes” de tenir una persona cada dia al seu costat. Prefeixen tenir aquest tipus de plaer un cop amb una persona que no coneix i oblidar-se’n. Però a la vegada no hi ha tants sentiments o tanta passió com amb una parella.

La prostitució es pot veure com una activitat humana com qualsevol altra depenent de la situació de la persona. Si aquesta és obligada a fer-la no és una activitat com qualsevol, però si és per gust i perquè realment li agrada es pot considerar una feina més com qualsevol altra.

Els governs s’hi volen desentendre i molts cops fan com si no passés res o directament com si no existís. I jo crec que s’hauria de regular més i realment que tinguin la mínima seguretat els persones que treballen d’aixó al fer-ho. Igual que la seguretat laboral l en qualsevol altra feina. A més, els governs menteixen i diuen molt que no fan i només busquen els vots.

En el món som uns hipòcrites, donem consells a tothom però nosaltres mateixos no actuem com sabem que hem d’actuar. Llavors fem accions només pel nostre plaer i no ens n’adonem del que fem en contra dels altres.

Molts cops només busquem el nostre propi plaer oblidant-nos totalment dels altres. Vivim en el nostre “propi món” sense voler adonar-nos de la realitat. No tenim moral i ètica en aquests aspectes.

Per a concluir, hauriem d’entendre totes les situacions i intentar ajudar a aquelles perosnes obligades a fer aquest ofici o ajudar a integrar a les que es prostitueixen ja que realiment és el que els hi agrada. No hem de ser cegs i hem de trencar esquemes.

La luxúria i l’honestitat, són pols oposats. Aquesta luxúria provoca tots aquests problemes esmetats amb la prostitució, per exemple.L’honestiat també és present, però en molt poques persones, s’ha de ser honest per a evitar aquests problemes, però està millor el terme mig.

UN MÓN COMPULSIU I PACIENT

Estic d'acord amb que l'ira està basada en l'agressivitat, la defensa i l'atac; ja sigui en quant a atacar als altres o defensar-se al ser atacat. Però també afegiria que la ira depen de la paciència de cada persona, l'educació de les emocions i els valors que tenim avui en dia.

Al sentir-nos agredits és un dels moments en que l'ira pot sortir a la llum, quan ens ataquen molts cops ens sentim inferiors i això encén la nostra ira. Cada persona té uns sentiments diferents, i per tant, cada prsona treu la seva ira en diferents situacions. Depén de mi, tu pots sentir-te agredit o no. Quan un agresor és agredit entra en ira.

L'ira és diu que és un sentiment de negació davant del que està passant ja que és no voler acceptar una situació determinada que no vols que passi, i intentes evitar aquesta situació fins que se t'envà de les mans i ho has d'acabar acceptant.

Al generalitzar el sentiment d'ira el què passa és que creiem que tothom reacciona igual en les mateixes situacions i no és així, ja que cada persona és diferent. 

Molts cops la gent arriba a un punt en que es conscient de la situació i no sap si és millor parar, o seguir endavant amb la situació.

Quan negues una situació t'estas sometent a una realitat que no és la bona i al final l'ira acaba sortint a la vista i porta complicacions. En canvi, si acceptes la situació et transformes i saps portar-la millor sense que se'ns escapi de les mans i l'ira no hagi de sortir a la llum.

UN MÓN AVAR I GENERÓS

Un altre dels pecats capitals és l'avarícia. L'avarícia la podríem definir com el desig de voler tenir moltes coses valorades en diners per a guardar-les.

A diferència de la gola, que és més relacionada amb la necessitat de seguir volguent tenir més encara que no es pugui, l'avaríxia és més enfocada al valor de les coses materials, i voler tenir quantes més coses materials millor.

En la nostra societat actual, podem trobar avarícia en molts aspectes, per exemple en les amistats quan te'n aprofites dels altres, o els bancs amb la crisi econòmica munidal que s'ha viscut durant els últims cinc anys.

Tothom ha sigut avar en algun moment de la seva vida, i un exemple molt clar és al ser petits, quan teniem, per exemple, una bossa amb llaminadures i tothom te'n demanava. Hi ha un moment en que no vols donar més ja que també en vols per a tu. Això és ser, en part, avar.

Cal destacar que actualment, en la societat consumista i materialista en la que estem visquent, tenir més coses et fa millor. Qui més té està per sobre dels altres. Això no hauria de ser així, però des de fa temps els rics són qui més tenen i són els millors i els pobres estan per sota.

Finalment dir que, personalment crec que per a convèncer a un avar de deixar de voler posseir més del que posseeix hauria de fer un canvi molt difícil i radical. Una de les solucions seria enviar-lo un mes a viure al país més pobre del món, sense diners ni un lloc on dormir i ni menjar. Llavors valoraria molt més les necessitats primàries i acceptaria que no s'ha d'abusar tant comprant compulsivament.