UN MÓN LUXURIÓS I HONEST

La instrumentalització del sexe pot fer mal a les persones quan es tracta de prostitució obligada, la violació o la pornografia infantil entre d’altres exemples.

Pel que fa a la prostitució, es pot considerar pecat però a la vegada no dins la nostra societat. En la majoria de casos les persones estan obligades a fer-ho ja sigui per un grup de gent o per discriminació a l’hora de treballar i que només es puguin guanyar així la vida. La majoria de cops estan “obligades” a fer-ho. Tot i així, hi ha persones que si que els hi agrada prostituir-se. Per tant, depén molt de la situació.

Hi ha gent que prefereix el plaer “d’un sol ús” amb altres persones en lloc de cercar un sentit més autentic de la sexualitat. Aquest tipus de plaer li troben una cosa a favor i és que no s’ha “d’aguantar el pes” de tenir una persona cada dia al seu costat. Prefeixen tenir aquest tipus de plaer un cop amb una persona que no coneix i oblidar-se’n. Però a la vegada no hi ha tants sentiments o tanta passió com amb una parella.

La prostitució es pot veure com una activitat humana com qualsevol altra depenent de la situació de la persona. Si aquesta és obligada a fer-la no és una activitat com qualsevol, però si és per gust i perquè realment li agrada es pot considerar una feina més com qualsevol altra.

Els governs s’hi volen desentendre i molts cops fan com si no passés res o directament com si no existís. I jo crec que s’hauria de regular més i realment que tinguin la mínima seguretat els persones que treballen d’aixó al fer-ho. Igual que la seguretat laboral l en qualsevol altra feina. A més, els governs menteixen i diuen molt que no fan i només busquen els vots.

En el món som uns hipòcrites, donem consells a tothom però nosaltres mateixos no actuem com sabem que hem d’actuar. Llavors fem accions només pel nostre plaer i no ens n’adonem del que fem en contra dels altres.

Molts cops només busquem el nostre propi plaer oblidant-nos totalment dels altres. Vivim en el nostre “propi món” sense voler adonar-nos de la realitat. No tenim moral i ètica en aquests aspectes.

Per a concluir, hauriem d’entendre totes les situacions i intentar ajudar a aquelles perosnes obligades a fer aquest ofici o ajudar a integrar a les que es prostitueixen ja que realiment és el que els hi agrada. No hem de ser cegs i hem de trencar esquemes.

La luxúria i l’honestitat, són pols oposats. Aquesta luxúria provoca tots aquests problemes esmetats amb la prostitució, per exemple.L’honestiat també és present, però en molt poques persones, s’ha de ser honest per a evitar aquests problemes, però està millor el terme mig.

UN MÓN COMPULSIU I PACIENT

Estic d'acord amb que l'ira està basada en l'agressivitat, la defensa i l'atac; ja sigui en quant a atacar als altres o defensar-se al ser atacat. Però també afegiria que la ira depen de la paciència de cada persona, l'educació de les emocions i els valors que tenim avui en dia.

Al sentir-nos agredits és un dels moments en que l'ira pot sortir a la llum, quan ens ataquen molts cops ens sentim inferiors i això encén la nostra ira. Cada persona té uns sentiments diferents, i per tant, cada prsona treu la seva ira en diferents situacions. Depén de mi, tu pots sentir-te agredit o no. Quan un agresor és agredit entra en ira.

L'ira és diu que és un sentiment de negació davant del que està passant ja que és no voler acceptar una situació determinada que no vols que passi, i intentes evitar aquesta situació fins que se t'envà de les mans i ho has d'acabar acceptant.

Al generalitzar el sentiment d'ira el què passa és que creiem que tothom reacciona igual en les mateixes situacions i no és així, ja que cada persona és diferent. 

Molts cops la gent arriba a un punt en que es conscient de la situació i no sap si és millor parar, o seguir endavant amb la situació.

Quan negues una situació t'estas sometent a una realitat que no és la bona i al final l'ira acaba sortint a la vista i porta complicacions. En canvi, si acceptes la situació et transformes i saps portar-la millor sense que se'ns escapi de les mans i l'ira no hagi de sortir a la llum.

UN MÓN AVAR I GENERÓS

Un altre dels pecats capitals és l'avarícia. L'avarícia la podríem definir com el desig de voler tenir moltes coses valorades en diners per a guardar-les.

A diferència de la gola, que és més relacionada amb la necessitat de seguir volguent tenir més encara que no es pugui, l'avaríxia és més enfocada al valor de les coses materials, i voler tenir quantes més coses materials millor.

En la nostra societat actual, podem trobar avarícia en molts aspectes, per exemple en les amistats quan te'n aprofites dels altres, o els bancs amb la crisi econòmica munidal que s'ha viscut durant els últims cinc anys.

Tothom ha sigut avar en algun moment de la seva vida, i un exemple molt clar és al ser petits, quan teniem, per exemple, una bossa amb llaminadures i tothom te'n demanava. Hi ha un moment en que no vols donar més ja que també en vols per a tu. Això és ser, en part, avar.

Cal destacar que actualment, en la societat consumista i materialista en la que estem visquent, tenir més coses et fa millor. Qui més té està per sobre dels altres. Això no hauria de ser així, però des de fa temps els rics són qui més tenen i són els millors i els pobres estan per sota.

Finalment dir que, personalment crec que per a convèncer a un avar de deixar de voler posseir més del que posseeix hauria de fer un canvi molt difícil i radical. Una de les solucions seria enviar-lo un mes a viure al país més pobre del món, sense diners ni un lloc on dormir i ni menjar. Llavors valoraria molt més les necessitats primàries i acceptaria que no s'ha d'abusar tant comprant compulsivament.

LA GOLA I L'AUSTERITAT

EL CONSUM EXCESSIU

Un dels pecats capitals és la gola. La gola per a mi és la necessitat de voler més d'una cosa quan ja en tens suficients. Per exemple es pot relacionar amb el menjar (com normalment), però també es pot relacionar, per exemple, amb el consum de roba ja que molts cops comprem roba que no necessitem i a més a més mai en tenim suficient, sempre en volem m´s.

Per altra banda, la gola es pot tractar també en el consum de drogues. Però normalment, la gent les consumeix degut a mancances personals penso. Ja que moltes persones que consumeixen dorgues tenen problemes personals o familiars (normalment) i intenten omplir aquests "buits" en el seu interior a través del consum de drogues.

Finalment, dir que el sentit o l'esència de la gola crec que està en el nostre interior, en el nostre cervell. El fet de seguir volguent tenir més del que ja tenim.

L'actual societat és la que ens incita molts cops a consumir en excés i no estar suficient satisfets amb el què tenim. Ens manquen sentiments i valors que ens omplin per a evitar aquest excés de consum.

LA SUPÈRBIA

- Quin creus que és l'extrem contrari a la supèrbia? Per què?

L'extrem contrari a la supèrbia és la inferioritat, ja que és el contrari de creure estar per sobre dels altres. La inferioritat és creure estar per sota dels altres, no tenir confiança en un mateix.

- Quina és l'actitud que ens pot "salvar" de la supèrbia? Per què?

L'actitud que ens pot "salvar" de la supèrbia és l'humilitat, això és degut a que penses en els teus errors i saps que no ets perfecte, però intentes posar solució i no et creus inferior ni superior a la resta de gent. Estem tots a la mateixa alçada.

- Quina és la diferència bàsica entre la supèrbia i l'orgull?

L'autoestima, una persona superba té una baixa autoestima i en canvi les persones amb orgull tenen una autoestima elevada.

- Què vol dir la frase: "...la soberbia es la trampa del amor propio..." ?

No estimar-te gaire a tu mateix et provoca aquesta supèrbia, quan s'estimi a si mateix una perosna deixarà de creure's estar per sobre dels altres.

- Quines són les qualitats que es proposen per a superar la supèrbia?

Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, treballar l'autoestima.

- Creus que totes són vàlides? Afegiries alguna altra? Per què creus que poden ajudar a superar la supèrbia?

Crec que són vàlides, però s'han de treballar bé ja que si ens estimem massa o tenim massa autoestima, pot ser dolent i arribar a ser orgull. Això tampoc està bé.

Podem ajudar a superar la supèrbia ja que saps com ets tu sobre els altres, i els altres sobre tu, per tant pots arribar més fàcilment a l'humilitat.

ELS PECATS CAPITALS

Busca la definició dels 7 pecats capitals i mira de trobar un sinònim actual per a cadascun.

- Supèrbia: és creure que s'està per sobre dels altres, que només té la raó un mateix. Sinònim: orgull.


- Avarícia: l'avarícia és el fet de voler tenir-ho tot. Sinònim: garreperia.


- Luxúria: la luxúria és l'abús del plaer. Sinònim: incontinència.


- Ira: tenir un caràcter negatiu amb els altres. Sinònim: ràbia.


- Gola: és fer una activitat amb desmesura. Sinònim: golafreria.


- Enveja: és la ràbia i ganes de tenir una cosa que té algú altre. Sinònim: desig.


- Peresa: és no tenir ganes de fer coses. Sinònim: mandra.

Activitat 1

Reflexiona i fes una descripció de com és la societat actual. Posa en una banda aspectes que siguin més imperfectes o negatius, i en una altra, els que siguin més reeixits o positius.

Descripció de la societat actual:

La societat actual es centra molt en els diners. Segons la quanititat de diners que té una persona forma part d'una classe social diferent. Per tant, la gent només es preocupa per ella mateixa. A més a més, aquesta societat té unes pautes ja marcades que formen part de la forma de pensar de la majoria de les persones; per tant, quan hi ha alguna cosa fora d'aquestes pautes es veu extrany.

Aspectes a millorar:

• no donar tanta importància als diners.
• no tenir pautes marcades, ser lliures.
• pensar més en els altres.

Aspectes positius:

• facilitat per aprendre noves coses
• valors de les persones