Estic d'acord amb que l'ira està basada en l'agressivitat, la defensa i l'atac; ja sigui en quant a atacar als altres o defensar-se al ser atacat. Però també afegiria que la ira depen de la paciència de cada persona, l'educació de les emocions i els valors que tenim avui en dia.
Al sentir-nos agredits és un dels moments en que l'ira pot sortir a la llum, quan ens ataquen molts cops ens sentim inferiors i això encén la nostra ira. Cada persona té uns sentiments diferents, i per tant, cada prsona treu la seva ira en diferents situacions. Depén de mi, tu pots sentir-te agredit o no. Quan un agresor és agredit entra en ira.
L'ira és diu que és un sentiment de negació davant del que està passant ja que és no voler acceptar una situació determinada que no vols que passi, i intentes evitar aquesta situació fins que se t'envà de les mans i ho has d'acabar acceptant.
Al generalitzar el sentiment d'ira el què passa és que creiem que tothom reacciona igual en les mateixes situacions i no és així, ja que cada persona és diferent.
Molts cops la gent arriba a un punt en que es conscient de la situació i no sap si és millor parar, o seguir endavant amb la situació.
Quan negues una situació t'estas sometent a una realitat que no és la bona i al final l'ira acaba sortint a la vista i porta complicacions. En canvi, si acceptes la situació et transformes i saps portar-la millor sense que se'ns escapi de les mans i l'ira no hagi de sortir a la llum.
