La instrumentalització del sexe pot fer mal a les persones quan es tracta de prostitució obligada, la violació o la pornografia infantil entre d’altres exemples.
Pel que fa a la prostitució, es pot considerar pecat però a la vegada no dins la nostra societat. En la majoria de casos les persones estan obligades a fer-ho ja sigui per un grup de gent o per discriminació a l’hora de treballar i que només es puguin guanyar així la vida. La majoria de cops estan “obligades” a fer-ho. Tot i així, hi ha persones que si que els hi agrada prostituir-se. Per tant, depén molt de la situació.
Hi ha gent que prefereix el plaer “d’un sol ús” amb altres persones en lloc de cercar un sentit més autentic de la sexualitat. Aquest tipus de plaer li troben una cosa a favor i és que no s’ha “d’aguantar el pes” de tenir una persona cada dia al seu costat. Prefeixen tenir aquest tipus de plaer un cop amb una persona que no coneix i oblidar-se’n. Però a la vegada no hi ha tants sentiments o tanta passió com amb una parella.
La prostitució es pot veure com una activitat humana com qualsevol altra depenent de la situació de la persona. Si aquesta és obligada a fer-la no és una activitat com qualsevol, però si és per gust i perquè realment li agrada es pot considerar una feina més com qualsevol altra.
Els governs s’hi volen desentendre i molts cops fan com si no passés res o directament com si no existís. I jo crec que s’hauria de regular més i realment que tinguin la mínima seguretat els persones que treballen d’aixó al fer-ho. Igual que la seguretat laboral l en qualsevol altra feina. A més, els governs menteixen i diuen molt que no fan i només busquen els vots.
En el món som uns hipòcrites, donem consells a tothom però nosaltres mateixos no actuem com sabem que hem d’actuar. Llavors fem accions només pel nostre plaer i no ens n’adonem del que fem en contra dels altres.
Molts cops només busquem el nostre propi plaer oblidant-nos totalment dels altres. Vivim en el nostre “propi món” sense voler adonar-nos de la realitat. No tenim moral i ètica en aquests aspectes.
Per a concluir, hauriem d’entendre totes les situacions i intentar ajudar a aquelles perosnes obligades a fer aquest ofici o ajudar a integrar a les que es prostitueixen ja que realiment és el que els hi agrada. No hem de ser cegs i hem de trencar esquemes.
La luxúria i l’honestitat, són pols oposats. Aquesta luxúria provoca tots aquests problemes esmetats amb la prostitució, per exemple.L’honestiat també és present, però en molt poques persones, s’ha de ser honest per a evitar aquests problemes, però està millor el terme mig.
