lunes, 7 de marzo de 2016

JESÚS DE NATZARET I EL MISSATGE DEL REGNE

Jesús va néixer fa uns 2000 anys. És un referent a nivell del cristiaisme i és considerat el “fill de Déu”. Va fer una sèrie d’accions per ajudar a la gent pobra de l’època. Va trencar amb els esquemes que estaven establerts.

Els 4 evangelis que expliquen la vida de Jesús tenen com a objectiu que el lector comprengui el sentit del missatge de Jesús. Són relats sobre la vida de Jesús amb intenció pedagògica. Cada un d’ells s’ha escrit en una situació diferent, en un estil diferent. Narren els mateixos fets de forma diferent. A més, la paraula Evangeli vol dir bona notícia en grec.

Els evangelis de Joan van ser escrits al 100 dC i eren per a la comunitat d’Efes i l’Asia menor. Els de Mateu es van escriure entre el 65 i el 75 dC, i anaven dirigits per a cristians que s’havien converttit des del judeisme. Pel que fa als de Lluc van ser escrits del 67 al 75 dC per a cristians que no havien estat jueus. I per últim les de Marc eren dirigits per a cristians de Roma.

Cal afegir que els de Marc, Lluc i Mateu són sinòptics, és a dir, tenen una perspectiva comuna. Els relats Q “Quelle” són fonts primeres de les quals veuen les altres fonts. Textos a partir dels quals es van escriure.







domingo, 28 de febrero de 2016

ELS/LES JOVES CERQUEN SENTIT

Els textos de Javier Elzo tracten sobre els adolescents. Actituds o raccions característiques d’aquest col·lectiu de joves.

Personalment crec que són generalitzacions molt grans, i que coincideixen amb altres actituds de la societat en general. Molts cops no només els adolescents actuen de la forma que en Javier exposa en els seus textos, també gent adulta es troba en aquestes situacions.

És molt difícil generalitzar actituds de la societat i més d’algun grup concret, per aquest motiu aquests textos no em semblen gaire correctes. Tot i que també ajuden a reflexionar sobre el què està bé i no, i veure que hi ha actituds que no ens ajuden de cap manera a créixer. 






UN MÓN ENVEJÓS I BENVOLENT

L’enveja és desig, inconsciència. Hem de viure la nostra pròpia vida i deixar de mirar pels altres, tenir enveja dels altres, voler el que ells tenen. Cadascú és diferent i ser diferents és el que realment ens fa especials. Tothom té dins seu una part bona, només val treure-la a la llum i ens ajudarà a avançar.

Quan una persona brilla, destaca per alguna cosa en algun moment concret, no he de voler jo el mateix. Simplement he de seguir fent la meva feina per a poder brillar també algun dia. S’ha d’admirar quan una persona brilla quan s’ho mereix.
La comparació no ens porta enlloc.
Cal afegir, que l'enveja està molt present en la nostra societat. La societat actual és molt consumista i materialista, i això porta molts cops també a que neixi l'enveja de voler tenir alguna cosa material que té una altra persona.

En conclusió, l’enveja no és gens bona pel nostre creixement ni pels del nostre voltant. Si vull tenir el que té una altra persona, no seré més que una còpia seva. Hem de ser diferents i especials, i aconseguir els nostres objectius sense que aquests siguin ser com una altra persona i tenir tot el que té. La societat consumista i materialista no ens ajuda, però hem d'intentar evitar-ho.











UN MÓN MANDRÓS I COMPROMÈS

En el món, està ple de persones mandroses. I molts cops, aquesta mandra ens fa deixar de fer coses bones per a nosaltres, o evita que triomfem.

És el cas d’en El Seed. Un noi que es dedica a fer art, el seu propi art. És un hobbie en el qual es sent lliure i té un objectiu molt clar: transmetre el seus missatges arreu del món. 
La mandra no ha de fer que els nostres somnis no es compleixin, no pot fer que no tinguem motivacions. 

Molts cops la mandra ens evita que creixem com a persones. Un petit esforç ens farà ser millors persones i ajudar al món a ser millor, ni que sigui amb el nostre gra de sorra. Tot i això, és millor ser mandrós si pel contrari, les activitats que fem, és per a perjudicar als altres. Per aquest motiu la mandra ajudaria a no fer mal.

En conclusió, ens hem de treure la mandra de sobre per a posar-nos i aconseguir els nostres objectius. Si ens la treiem ens ajudarà a créixer com a persones. Tot i que els nostres objectius han de ser per ajudar-nos a nosaltres mateixos i a la societat en general.